Factors associats: problemes emocionals i de rendiment escolar

Els problemes emocionals en les persones dislèxiques hi són molt presents, sobretot en les edats primerenques. A mida que la persona va creixent i es va fent més conscient de la seva realitat, pot anar elaborant estratègies que l’ajudin a conviure-hi i evitar els problemes emocionals.

La manca d’habilitats evidents porten a les categories malenteses com a etiquetes, no com a diagnòstics correctes. Així és quan es parla més dels símptomes i s’emmarca  la persona sobre els aspectes negatius.

Potser ajudaria més a tothom mirar-nos les habilitats que possibiliten les competències i fan èmfasi sobre els seus aspectes positius, sense negar la realitat pròpia d’un diagnòstic clar.

Sovint apareixen els problemes emocionals quan hi ha un desajust entre la capacitat cognitiva i el rendiment en l’aprenentatge i/o entre l’esforç, el treball i el temps invertit i el rendiment real, de la qual cosa n’és molt sabedor el nen/a i ho viu amb incomprensió, com una injustícia.

Així ens trobem que la manca de reconeixement per part dels altres de l’esforç i del treball que suposa tirar endavant el seu dia a dia, les injustícies en el tracte i el reconeixement personal de les diferències, la impotència davant de la superació de les dificultats, el sentiment de fracàs viscut amb tanta freqüència, la sensació de ridícul en les intervencions públiques i  la frustració viscuda amb intensitat permanent que porta desmotivació i un alt grau d’ansietat ens porten a observar en el nen/a trets depressius, baixa autoestima, baix concepte d’un mateix, fòbia escolar, retraïment en les relacions socials, problemes somàtics i conductes desafiants i negatives, de vegades. Tot depèn de cada persona i de la seva construcció emocional.

Sovint veiem en els nens conductes evitatives i en les nenes conductes obsessives que el que fan és entrar en el terreny de la ignorància de les dificultats, però també de les possibilitats.

Tos aquest elements poden aparèixer o no, no necessàriament han de produir-se, però hi hem d’estar alerta.

Caldrà sortir sempre del patró que culpabilitza per entrar en la comprensió de la realitat  i de les possibilitats, per part nostra. El millor antídot sempre és el diàleg, l’afecte i la comunicació. S’han de dir les coses clares, pel seu nom, obrint la porta a la realitat, però amb una mirada positiva cap al futur, que sigui coherent i possibilitadora.

Caldrà tenir presents els factors de risc o bé els aspectes protectors que ajudaran o no a mantenir un bon equilibri emocional, és a dir, la comunicació, l’afecte, la comprensió, l’exigència que fan les persones resistents a les dificultats, en general , és a dir,  els resilients (els que són resistent “malgrat…”).

Així la consciència d’un mateix porta a l’autovaloració, a l’esforç i a la resistència.

Cal la nostra visió positiva i evolutiva a llarg termini  i, si cal, fora dels terminis establerts socialment i escolarment.

Cal mirar cap al futur!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s